dilluns, 15 d’abril del 2013

Cap de setmana de Creu Roja

Després de bastant temps d'inactivitat, sobretot motivada per la temporada de caça que va acabar fa aproximadament un mes tocava "reenganchar-me" després de la parada, a més amb l'arribada del bon temps s'acosten els serveis més canyeros i val la pena no estar rovellat. Aquest cap de setmana amb un curs de conducció de vehicles sanitaris dissabte i un servei a la marxa popular del Segrià diumenge em donaven l'oportunitat de fer-ho.


Així que sense pensar-ho gaire quan va sortir el curs vaig tirar papers amb la intenció de fer també algun servei i quan van sortir els del cap de setmana també me'n vaig triar un que em fes el pes. Valia la pena que fos diumenge per no fer-ho tot dissabte i alhora que em tingues ocupat tot el mati.
Dissabte va estar molt bé, a les 10:00 érem tots a B9.9, em vaig retrobar amb algun company que feia temps que no veia i en vaig conèixer altres de nous. Al curs teníem instructors veterans, com de costum, quelcom que s'agraeix. Vam refrescar el tema paperegi de l'ambulància, una mica de legislació, quatre consells alhora de conduir un vehicle prioritari i sobretot molta participació dels alumnes en quant a preguntes, dubtes i curiositats. I després la pràctica, circuit amb cons i molts "ziga zagues", vam anar rotant entre el volant, la cabina assistencial, als quals tots hi estàvem bastant acostumats. I la llitera, a la qual no se'ns acut estirar-nos gaire sovint quan un company condueix amb pressa, la veritat es que es nota tot molt més des de la llitera que des de la cabina encara que vagis de peus, a part de que et desorientes totalment, no vam sortir del circuit i tenia la impressió que ja paràvem al mig de Lleida. En definitiva una bona experiència per conscienciar-nos alhora de conduir i posar-nos una mica al lloc dels que sovint van darrere.


Sento no haver fet fotos però se'm va passar totalment.



Diumenge vam haver de matinar una mica més, a les 7:30 a B9.9, es tractava d'una marxa popular de 20km amb uns 1500 participants inscrits. La dotació era una tango (vehicle de transport de personal) amb el coordinador i dos socorristes, dos ambulàncies bàsiques i dos socorristes amb bicicleta que van fer tot el recorregut, a mi em va tocar conduir la A02L amb un company que fa bastant que conec i amb el que treballem força bé.



A primera hora ens vam posar al km 10 on vam fer dos o tres assistències lleus i en passar els últims participants per la nostra posició vam tornar anar cap a l'arribada.



Un bon esmorzaret, tot tranquil amb pinta d'acabar igual fins que algú de l'organització ens ve a buscar per una assistència, tocava córrer i finalment va tocar traslladar a l'Arnau amb el company i una companya nova que estava de tutoria (els tres primers serveis a creu roja es fan amb tutor) diria que era el seu primer trasllat, els dos ho van fer força bé.



En tornar del hospital no vam trigar gaire en acabar i allà les 15:00 a casa. Per acabar de rematar el diumenge tarda de cine amb la meva germana i a dormir per encarar la següent setmana amb tantes o més ganes que l'anterior.

dilluns, 8 d’abril del 2013

UN MÉS A LA FAMILIA

Des de fa un parell de setmanes tenim un nou membre a casa, es una cria de llebre d'unes 3 o 4 setmanes que hem adoptat. El nom? no el sé del cert, la idea original era Bugs Bunny però la veritat es que mai li hem dit així, altres idees gens malintencionades d'algun membre de casa eren "Estofat" o "Sofregit", però a mi no m'acabaven de convèncer...


Els 2 primers dies va viure en una caixa de cartró que li va durar ben poc, i ara té una gàbia de conill normal que provisionalment i mentre la seva mida ho permeti serà casa seva.


Les primeres hores van ser d'incertesa ni menjar, ni caques, ni pipi. Algú que no menja no pot viure així que ens va tocar beure llet amb xeringa o biberó.

 


Aviat va començar a beure llet pel seu compte i ara ja menja llet, pinso i pa. La cosa sembla que evoluciona bé. El proper pas serà beure aigua i menjar verdures i si en menja les suficients anar retirant el pinso i la llet.

Ara està molt espavilat, massa i fent gala del caràcter furro de les llebres, des de el primer dia no se'l pot deixar sol fora de la gàbia, ja que sempre que pot s'escapa d'un bot i toca agafar-lo darrere del sofà o d'algun altre moble.



De ben segur aquest no serà l'últim post sobre el nou company, si va campant com fins ara i arriba a adult tocarà fer un altre post sobre la seva tornada a la naturalesa. Que passis una estància agradable amb nosaltres company i encara una millor adaptació al teu medi un altre cop ja que en això no podrem ajudar-te més que buscant-te un lloc amb les millors condicions possibles.