Havia de ser una altra guàrdia tranquil·la en
un parc tranquil com el de Àger, a més havíem tingut sortida la guàrdia
anterior així que ja havíem fet el cupo de la setmana i avui no tocava sortir.
Havíem planificat un dinaret dels bons, teníem
uns bons bistecs de vedella i havíem cuinat salseta de murgues al más puro
estilo Pito de Gurp sense caure en lo molt que atreuen aquestos dinars al
impresentable del senyor Murphy.
Va ser dit i fet, a les 14:00 deia "noies
a taula" i automàticament em contestava el telèfon amb el seu impertinent "ring
ring". En aquestos moments, mort de gana, amb un plat a cada mà amb
bistecs amb salsa de murgues d'aquells que mentre els portes set posa cara de
llop de dibuixos animats salivant amb cara d'esbojarrat, el telèfon ja saps que
significa, ja saps que no t'asseuràs a taula. Havia caigut un parapentista a la
nostra zona.
Pujant amb aquell patrol d'Àger que té un
encant únic i genuí ja veiem l'helicòpter del SEM volant per sobre del Montsec. Més
amunt el vam trobar aterrat, havia deixat el metge i la infermera amb la
víctima i quan arribàvem al peu de la costa el 50.05 deixava als companys del
GRAE al mateix lloc i nosaltres pujàvem costa amunt per col·laborar amb el rescat.
L'estat del parapentista no era greu, l'equip
mèdic no va trigar en tenir-lo llest i l'equip GRAE en un moment el va tenir
preparat per endur-se'l. En aquell moment en que la feina en que podíem
col·laborar ja estava feta vaig aprofitar per fer un vídeo i algunes fotos del
gruatge.
Finalment passades les 15:30 érem al parc
reescalfant el dinar i ens asseiem a taula amb gana, a les companyes els va
encantar, tot i ser reescalfat. Després de dinar una dutxa i una mica de relax,
poc ens imaginàvem que allà s'acabava la part alegre de la guàrdia.
A les 18:06, a mitja pel·lícula una dona
entrava al parc dient que un home necessitava una ambulància, era un accident a
50 metres de la porta mateixa del parc, l'home estava inconscient i respirava
amb molta dificultat, vam demanar ajut sanitari i en pocs minuts ja estava en
aturada cardio-respiratòria i començàvem al reanimació cardio-pulmonar (RCP). Per
evitar embrutar el post amb detalls desagradables em saltaré tota la reanimació
però després de més de 50 minuts de RCP el metge donava les 19:00 com a hora de
la defunció.
Tot i (sempre segons la meva opinió personal)
una molt bona feina de tots els intervinents, aquell servei havia acabat
malament. En aquest mundillo no sempre que fas les coses bé el servei acaba bé
i és algo que tots tenim força assumit, finalment amb un sentiment de tristor tot
i la feina ben feta i la bona coordinació, però amb un mal resultat acabava la
guàrdia a les 21:00. Sempre que estàs tanta estona posant-hi tot de la teva
part i treballant per la vida d'una persona i no pots fer-hi res et queda una
sensació de tristor, però quan això et passa a la porta del parc aquesta
sensació s'agreuja. No obstant com sempre dic, la pròxima guàrdia seguirem
pujant al camió i posant tot de la nostra part perquè el servei es resolgui de
la millor manera possible.
