Avui fa un any company, avui fa un any d'un dels cops que més m'ha dolgut posar-me l'uniforme, avui fa un any d'un d'aquests serveis que fan que et penedeixis d'haver elegit ser bomber.
Aquell dia no vaig sortir, la meva feina es va limitar a quedar-me al parc per si els companys que estaven treballant necessitaven alguna cosa o hi havia una segona sortida. Ni vaig ser-hi, ni sabia que eres tu, no sé si ho hagués pogut digerir. Va ser quan van arribar els companys que em van dir el teu nom i em vaig quedar blanc, tot i que en aquell moment encara teníem esperances, assabentar-se d'una cosa així és una de les pitjors sensacions que he sentit mai. Recordo sortir del parc amb tota la normalitat possible, pujar al cotxe i que les ganes de plorar m'envaïssin. Em vas ensenyar una de les lliçons més dures del món de les emergències, i sobretot del món de les emergències en un lloc rural, em vas ensenyar que cada cop que sortim hi ha possibilitats de conèixer a la persona a qui anem a ajudar i que hi ha possibilitats també de que el servei acabi malament.
Bon Nadal amic, aquí tots et recordem.
