Big Fish

Feia un parell de setmanes que teníem programada aquesta sortida, primer com un a veure quan hi anem i després més contundentment com un dimecres que ve hi anem!

I dit i fet, a les 6:15 sonava el despertador i a les 7 érem a Alcarràs on havíem quedat amb el Marc, el nostre guia veterà!

A les 7:20 o així tiràvem les canyes a l'aigua i s'anava fent de dia a poc a poc. I a les 8:30 veiem nedar per davant nostre un silur força gran (tot i que a mi em semblava més petit vist des de fora del que ha resultat ser). De seguida emocionats li hem passejat un parell d'esquers per davant dels quals no ha fet ni cas, tal com diu a la pel·lícula "el pez más grande del río es así porque no se deja pescar". Teníem clar que l'única opció que teníem de treure'l si el volíem pescar era enganxar-lo nosaltres, si la muntanya no va a Mahoma... Li he tirat l'esquer un metre passat d'on era ell més o menys, i he començat a recollir i quan estava a uns dos pams d'ell amb el fil per sota seu, ZAS! una bona txinada a la canya i acte seguit el peix ha aixecat una bona polseguera dins l'aigua i el carret s'ha tornat boig corrent riu avall, ha corregut més de cinquanta metres!

Hem anat jugant entre estirar-lo quan es cansava i deixar-lo córrer quan estirava durant una hora i mitja. Estirava tant que si no l'haguéssim deixat córrer ens hagués trencat el fil en un moment. En l'ultima mitja hora l'hem tingut fins a tres vegades a dos metres però quan veia que estava prop nostre treia forces d'on podia i estirava encara més, quan l'hem tingut tan a prop i li veiem sortir tot el llom i la cua, impressionava moltíssim i no ha sigut fins al tercer cop quan l'hem pogut agafar per treure'l de l'aigua. Ha resultat ser un monstre de 2'10 metres i uns 70 quilos de pes.

Quan l'hem tingut a fora li hem desenganxat l'esquer de l'esquena, li hem fet les fotos de rigor i l'hem tornat a deixar anar. Sóc plenament conscient de que no s'ha de fer però un animal tan majestuós que m'ha regalat una hora i mitja de pura adrenalina, aguantant totes les estirades i lluitant fins l'últim moment s'ha guanyat sobradament l'indult.

Un cop hem acabat amb el nostre protagonista ens hem menjat el merescudíssim esmorzar i hem tirat la canya una estona més sense èxit fins que s'ha fet l'hora de tornar cap a casa.

Me n'he tornat amb la moral ben alta i esperant l'oportunitat de poder tornar a enfrontar-me a un altre animal similar.

El cap de setmana dels despropòsits

Pintava que seria un altre cap de setmana dels que m'agraden, amics, família, Pallars i molta natura, i de fet, els tots factors hi van ser però no tot va sortir tan bé com em plantejava. El pla era el següent, divendres de pesca amb la Júlia, dissabte de bolets, en principi sol tot i que després la cosa va millorar i diumenge de caça amb el meu germà.

Divendres a la tarda ens vam arribar al llac amb la Júlia, uns donetes, una cocacola, un pot de blat de moro i un parell de canyes per passar l'estona. En vam anar traient i entre peixos, riures i anècdotes se'ns va fer de nit, al final de la tarda havíem tret una carpa i una brema blanca amb blat de moro i un black bass petitet amb cullereta.

Dissabte em vaig llevar a les 7:30 i a les 8 ja estava canviat i esmorzat per marxar, vaig veure que els meus pares no eren a l'habitació, així que vaig trucar al meu pare, va acceptar la proposta i en una estona sortíem tots dos cap a Boumort, on per cert ja podrien anar canviant la senyal algo catxonda que fa anys que presideix l'entrada. 

Primer vam fixar-nos un lloc on anar però al creuament ens vam equivocar i ens en vam anar direcció al refugi enlloc dels prats, abans de girar vam aprofitar per fer un cop d'ull i vam trobar un parell de plapes de camagroc, n'hi havia per avorrir i el meu pare va trobar un rovelló, la cosa pintava bé però no ens hi volíem entretenir gaire perquè el lloc que ens havíem fixat era un altre i vam decidir agafar-ne uns quants i tornar cap al cotxe per anar cap allà. 

Al arribar al cotxe vaig veure un animal de pel curt i fosc, érem a Boumort, així que be podia ser un animal interessant, vaig deixar la cistella al terra i vaig anar al maleter del cotxe per treure els prismàtics, era una ovella bastant fosca i esquilada, la vista m'havia enganyat. Vaig tornar a guardar els prismàtics al cotxe i vam fer la més de mitja hora de pista forestal que ens separava del nostre objectiu. En arribar, la nostra sorpresa va ser que ja no portàvem la cistella ni els bolets i entre "cagondeus" i resignacions ens vam disposar a desfer tota la pista forestal que ja havíem fet. En arribar al lloc vam veure un munt de camagrocs estesos pel terra i la cistella trencada al costat del camí, suposo que al deixar-la al terra la vaig deixar davant del cotxe i no la vaig recollir, li devia passar per sobre sense adonar-me'n. Ens havíem quedat sense temps per gaire més i sense estris per guardar bolets excepte una malla verda que sempre porto al cotxe per casos així o per si cal plegar caragols o el que sigui. La vaig tornar a omplir de camagrocs i mentre estant el meu pare va trobar 4 rovellons més i algunes potes de rata. Al menys no ens en anàvem de buit.

Diumenge també ens llevàvem d'hora, a les 6:45 érem al bar on havíem quedat, caçàvem al riu, a mi m'agrada molt perquè està a prop i hi ha jabalís molt grossos (recordo als lectors que em nego a dir ni escriure senglar) i a més teníem permís per a una femella de cabirol. El meu germà s'estrenava amb el rifle ja que ja va fer els 16 anys. Ens tocava entre dos prats i si sortís li podríem tirar sense problemes. Vam trigar bastant a veure res però cap al final de la cacera ens va aparèixer una femella de cabirol molt maca, la vam veure quan només la teníem a 15 o 20 metres, jo portava escopeta i rifle però en aquell moment tenia el rifle a les mans i el visor amb una mica d'augment, no es excusa però amb l'escopeta ho hauria tingut més fàcil, el meu germà portava el winchester sense visor. Li vaig fer un crit al perquè li disparés, "tírali" i l'animal es va posar a córrer, entre els dos vam disparar-li cinc trets i la vam fallar els cinc cops, de vegades realitzes trets difícils amb èxit i en falles de facilíssims, no obstant no em sap greu fallar animals, segur que ens tornarem a trobar en un altre moment i si no és així donarà cries que ens faran seguir gaudint de la caça al Pallars.

Així acabaven els despropòsits del cap de setmana però com sempre amb bon humor i content per haver pogut gaudir d'un altre cap de setmana de naturalesa i a sobre ben acompanyat.