Era una tarda qualsevol, que com tantes tardes qualsevol vaig sortir de casa amb la canya i el sarró, amb la intenció de fer una cerveseta i gaudir de la posta de sol, així que vaig buscar-me un lloc, vaig obrir-me el "quinto" i em vaig dedicar a tirar la sandra a veure si podia captar l'atenció d'algun lluç perca, que per l'època de l'any en què ens trobem, ja poden començar a picar.
Quan ja portava una bona estona sense que la sandra donés resultat ja intuïa que no hi havia cap lluç, o que almenys no els interessava el que els oferia així que vaig canviar l'esquer i n'hi vaig posar un que em va regalar un amic a veure si aquest donava millor resultat, i ja veus si me'n va donar... al cap d'una estona de jugar amb aquest esquer vaig notar una estrebada molt forta, i el carret, que estava força dur va començar a cedir força ràpid, vaig frenar el fil amb la mà i el vaig apretar més, no volia que marxés gaire i sabia que portava un fil molt doble i al final un sirga d'acer, sort en vaig tenir d'això. No acabava d'identificar que em podia estar picant, pesava moltíssim i estirava com un dimoni, difícilment seria un lluç perca, o en tot cas un de molt gran, la veritat, no tinc ni idea de si el black bass pica en aquesta època de l'any però de ser-ho també seria gros i per descomptat no m'esperava una truita al lloc on era.
En veure-la vaig al·lucinar, semblava un salmó dels supermercats, no m'ho creia, la vaig anar fent venir i em vaig acostar a l'aigua amb el salobre per agafar-la, pesava moltíssim, era una bèstia de 66'5 centímetres i 2'918 quilos de pes. Quan la volia desenganxar vaig veure que de la força havia fet malbé l'esquer. Porta dos hams de tres puntes, es va enganxar pel davanter, va trencar literalment una de les puntes i va doblegar l'altra.
A l'arribar a casa em va tocar reparar-lo canviant l'ham trencat i deixant-lo llest per a una nova jornada de pesca. A vegades sembla que fins i tot la natura es recorda del teu aniversari i et fa un bon regal.