Un boletaire força dolent

 

Aquest cap de setmana he aprofitat per passar-lo on tan bé estic, a la serra, l'excusa d'aquest cap de setmana per passar una estona passejant en contacte amb la natura eren els bolets de primavera, tot i que m'agrada molt anar-hi fa molts anys que hi vaig poquíssim i quan hi vaig no sé ni per on començar.

Divendres vaig voler provar al costat de casa així que em vaig aixecar a les 9 i vaig sortir a donar un tomb per una zona que es va cremar fa un parell d'anys bastant a prop de Tremp, ja que havia sentit que les murges tenen tendència a sortir per aquestes zones i vaig llegir que no cal anar a buscar-les massa altes, el resultat va ser una horeta i poc passejant per una zona on l'únic que vaig trobar va ser un bolet dolent (o al menys desconegut per mi tot i que feia força mala pinta).



Però realment a un li tira lo que li tira i inevitablement em fixava més amb el rastre de les besties salvatges que sembla que viuen per la zona que no pas amb uns bolets dels que encara no en tenia cap notícia.





finalment allà les 11 i pico me'n tornava cap a casa amb la cistella ben buida.

A la nit em pujava la mosca al nas per no haver pogut trobar res i per ser l'únic cap de setmana que hi podia anar, ja que el que ve no pujaré i qui sap si l'altre ja serà massa tard. Així que quan estava amb alguns de la colla vaig decidir que al dia següent matinaria per anar a buscar bolets a un lloc "súper secreto" que uns bons amics em van revelar,  i dit i fet, a les 2 em posava al llit i a les 7:30 em sonava el despertador, a les 8 al cotxe i a les 9 era a montanya. Qui ha dit que els caps de setmana son per dormir?



Tot i que sabia que per aquella zona sen havien trobat, vaig estar caminant una bona estona sense rastre de cap bolet, finalment el primer feia aparició i 25 o 30 minutets després el segon i últim de la jornada.



A les 12:30 me'n tornava cap a casa amb una bona patejada al damunt, però mirant-ho pel costat bo no havia caminat gaire carregat... jejeje




Al arribar a Tremp, els amics que m'havien dit el lloc m'esperaven amb una bosseta de carretes i moixarrons, ja que sabien de l'èxit que havia tingut, així que tot i ser un boletaire força dolent em vaig poder permetre uns truita de carreretes per sopar i al dia següent un guisadet de conill amb carreretes i moixarrons.