De Lluços Perca pel Sant Antoni.

La jornada de pesca acompanyant a mon pare a Vall Fosca, va aconseguir que em piques i em treies la llicència. Vaig anar algun dia al canal on vaig poder fer el cupo però per temes econòmics vaig decidir anar-hi al llac ja que és lliure i no cal pagar tiquet.

 

Vaig acompanyar-lo al llac, als socors concretament, hi havia més gent pescant i van treure un parell de lluços perca, no n'havia vist mai cap i no sabia ben bé com eren, ni tan sols que n'hi hagués aquí. Mentre ell era a la zona dels pins, jo estava a la carretera, vaig treure un parell de bremes blanques (que sembla ser que n'hi ha bastantes i és freqüent que et piquin) i poc després em va picar un lluç perca força gran, però hi anava amb fil normal i me'l va trencar quan l'intentava pujar. Per sort, un parell de dies més tard havia de baixar a Lleida i em vaig arribar al Decathlon a armar-me bé de material perquè no se'm tornes a escapar.

 

Al dia següent amb la intenció d'estrenar les joguines noves, vaig voler fer una escapada a les 20:00, en sortir de la feina, fins que es fes fosc a les 22:00 aproximadament. Primer vaig treure una brema blanca i al cap d'una estoneta a les 21:15 aproximadament la picada que esperava, el primer lluç perca que havia pescat mai, era més o menys de la mida del que se m'havia escapat, uns 55 o 56 centímetres, em va fer molta il·lusió, tant que vaig demanar a unes dones que caminaven per la carretera si podien fer-me una foto.

 

 

Ja estava condemnat, havia provat que era que et piqui un depredador d'aquestos i poder-lo treure, la veritat es que el que estiren i la sensació de anar-los portant i cansant abans de treure'ls definitivament és impressionant, no obstant lo millor estava per arribar. 

Com no pot ser d'una altra manera, lo mínim que pots fer amb un animal que ha donat la vida perquè el pesquis o el cacis, és menjar-te'l, aprofitant així l'animal i donant-li sentit a tot això. A més és força gustós, si ens baséssim només amb el gust i la textura, difícilment el podríem distingir del lluç de tota la vida.

 

 

Com he dit lo millor estava per arribar. Així que vaig poder, hi vaig tornar a anar però en arribar als socors vaig veure que la riuada havia arrossegat un munt de troncs i brutícia, i pescant allà l'únic que podia aconseguir era enganxar el fil així que vaig canviar de lloc i el resultat va ser força bo, em va picar un lluç perca molt gran i em va fer gaudir moltíssim. Els més de 5 minuts que vaig estar barallant-me amb ell van valer tota l'estona que vaig estar sense pescar res, el retard a sopar i els dies de pesca, que també hi son, en que te'n vas a casa amb les mans buides. En total 70 centímetres d'animal, el peix més gran que he pescat mai ja que fins llavors el més gran era una truita de 62 centímetres que havia pescat de petit.

 

 

 

El resultat d'aquest parell de captures és que una nova afició ja corre per les meves venes, o més ben dit una vella i alhora bella afició que he retrobat i ampliat amb noves tècniques, nous llocs de pesca i noves especies que intentar capturar.