Big Fish

Feia un parell de setmanes que teníem programada aquesta sortida, primer com un a veure quan hi anem i després més contundentment com un dimecres que ve hi anem!

I dit i fet, a les 6:15 sonava el despertador i a les 7 érem a Alcarràs on havíem quedat amb el Marc, el nostre guia veterà!

A les 7:20 o així tiràvem les canyes a l'aigua i s'anava fent de dia a poc a poc. I a les 8:30 veiem nedar per davant nostre un silur força gran (tot i que a mi em semblava més petit vist des de fora del que ha resultat ser). De seguida emocionats li hem passejat un parell d'esquers per davant dels quals no ha fet ni cas, tal com diu a la pel·lícula "el pez más grande del río es así porque no se deja pescar". Teníem clar que l'única opció que teníem de treure'l si el volíem pescar era enganxar-lo nosaltres, si la muntanya no va a Mahoma... Li he tirat l'esquer un metre passat d'on era ell més o menys, i he començat a recollir i quan estava a uns dos pams d'ell amb el fil per sota seu, ZAS! una bona txinada a la canya i acte seguit el peix ha aixecat una bona polseguera dins l'aigua i el carret s'ha tornat boig corrent riu avall, ha corregut més de cinquanta metres!

Hem anat jugant entre estirar-lo quan es cansava i deixar-lo córrer quan estirava durant una hora i mitja. Estirava tant que si no l'haguéssim deixat córrer ens hagués trencat el fil en un moment. En l'ultima mitja hora l'hem tingut fins a tres vegades a dos metres però quan veia que estava prop nostre treia forces d'on podia i estirava encara més, quan l'hem tingut tan a prop i li veiem sortir tot el llom i la cua, impressionava moltíssim i no ha sigut fins al tercer cop quan l'hem pogut agafar per treure'l de l'aigua. Ha resultat ser un monstre de 2'10 metres i uns 70 quilos de pes.

Quan l'hem tingut a fora li hem desenganxat l'esquer de l'esquena, li hem fet les fotos de rigor i l'hem tornat a deixar anar. Sóc plenament conscient de que no s'ha de fer però un animal tan majestuós que m'ha regalat una hora i mitja de pura adrenalina, aguantant totes les estirades i lluitant fins l'últim moment s'ha guanyat sobradament l'indult.

Un cop hem acabat amb el nostre protagonista ens hem menjat el merescudíssim esmorzar i hem tirat la canya una estona més sense èxit fins que s'ha fet l'hora de tornar cap a casa.

Me n'he tornat amb la moral ben alta i esperant l'oportunitat de poder tornar a enfrontar-me a un altre animal similar.