Estava sent una tarda de dissabte com qualsevol altre dissabte avorrit normal en que estava a casa meva amb un amic jugant a la videoconsola quant va sonar el telèfon, era el meu pare tot esverat dient-me que hi havia un incendi gran a Tremp, jo en aquell moment encara era aspirant a bomber voluntari tot i que ja tenia el curs aprovat, però amb la supervisió d'un bomber de l'escala activa podíem sortir a sinistres, recordo baixar l'escala de casa pensat que segur que exagerava i que no en devia haver per tant pero en arribar a baix al carrer i tombar la vista vaig veure una gran columna de fum negra que s'alçava al cel, des de baix de casa meva al passeig no podia identificar si es tractava de alguna casa del casc antic o més enllà com finalment va resultar ser, en veure aquella columna vaig apretar a córrer cap al cotxe i em vaig plantar al parc de bombers on hi havien el cap de parc i un bomber, em vaig canviar ràpid i vam pujar tots 3 al camió, en arribar al lloc on ja hi treballaven els altres dos camions de Tremp, ell va baixar i va anar a coordinar el servei i nosaltres vam anar a la part del darrere, les nostres instruccions eren tirar una manega i tirar-li tanta aigua com fos possible, i això vam fer, darrere ja hi havia un altre camió tirant aigua i nosaltres ens vam posar a la cantonada oposada. Vam estar tirant-hi aigua des de allà fins que va arribar l'escala de Sort i ens va substituir, ells podien tirar aigua des de dalt lo qual era molt més favorable que tirar-li des de baix com estàvem fent nosaltres. Quan ja hi érem tots hi havia línies tirant aigua des de tots els punts possibles. Un cop substituïts per l'escala després de tirar aigua durant més de mitja hora al teulat i a un petit cobert que hi havia al costat vam anar a omplir el camió un altre cop i en tornar les feines que quedaven eren de desenrunament i desembós d'un subterrani que havia quedat abnegat d'aigua de l'extinció acabar de fer baixar les bigues i runes perilloses i deixar tot l'escenari el més segur possible. Aquest va ser el meu primer incendi urbà gran i de ben segur no serà l'últim, en tot cas seguirem pujant al camió cada cop que soni el telèfon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada