Era un dia de forts vents amb el país bastant sec, mala combinació. Poques setmanes abans ja havíem tingut el de Torre de Capdella on vam tenir un incendi important tot i les temperatures sota zero de la nit, la cosa ja pronosticava una primavera calenta...
Aquell dia el primer en saltar va ser el de Gerri, agafant de seguida proporcions considerables. Quan vaig rebre la trucada estava a casa i en sortir al carrer i mirar cap a dalt es veia un cel de foc important, ja teníem aquí la bèstia!
L'ambient al parc era de neguit, sabíem que era gran i que aquest cop era a casa nostra, les ganes de saltar-li al coll eren generals entre tot el personal, no obstant hi ha gent la feina dels quals es pensar que ho fan força bé i el primer que em van dir es que segurament seria un incendi de varis dies pel qual necessitaríem relleus i que el dia era molt complicat amb ratxes de vent bastant superiors als 100 km/h així que ningú descartava tenir-ne més.
Dit i fet, a la mitja hora d'aquella conversa sortíem amb el 31 direcció Viu de Llevata per un altre incendi forestal que també semblava important. Mentre anàvem cap a Viu la columna de Gerri estava present, i al cap del port de Perves ja veiem la nostra.
Vam trobar el vehicle de Pobla que acabava d'arribar i vam parar allà mateix, nomes del vent que feia en obrir la porta i deixar caure el meu jaquetó al terra em va tocar anar-lo a buscar 10 o 15 metres més enllà, per fer-se una idea. Vam baixar directes per la muntanya fins trobar l'incendi, nosaltres amb una línia d'aigua ens vam dirigir a la cua i ells amb l'altra perseguien el flanc costa amunt per intentar tancar el cap, va ser impossible. Desconec el temps que portàvem treballant a la cua quan gairebé la teníem ancorada i les ordres van ser recollir instal•lació i sortir corrent, ja què el cap portat per aquest vent tant fort s'havia escapat i avançava muntanya amunt. En sortir al tallafocs des de on havíem començat a treballar vam veure tota la pala enfront nostre que era ben verda quan ens havíem endinsat al bosc, ara tota negra i cremant fins a dalt. Vaig poder veure en un moment en concret un antorxeig a dalt de tot molt gran, mai n'havia vist un d'igual, la pendent era molt forta i allò cremava amb moltes ganes.
Ben cansats vam poder arribar al camió i dirigir-nos més endavant a prop del mas de Gras per intentar aturar-lo en una zona amb una bona finestra d'actuació. Desde allà dalt veiem la columna de l'incendi de Gerri darrere nostre i el de Castanesa just enfront a simple vista. El teníem tant aprop que durant la nit mentre nosaltres treballàvem al nostre vèiem tot el seu front obert de flames, allà també se'n devien estar fotent un fart.
En aquest segon emplaçament ens va agafar la nit treballant i l'incendi no cremava amb tanta intensitat, un cop més els senyors que pensen ho havien fet bé. Allà ens vam ajuntar amb una dotació que si no recordo malament venien de Terrassa, tot i que no ho puc assegurar. En algun moment vam tragar bastant fum però el vent havia afluixat, no hi havia tanta pendent i la fresca de la nit no li donava tantes forces com el sol ho havia fet i vam poder parar-lo. Al matí següent bastant puntual arribava l'esperat relleu. Ens en anàvem a casa molt cansats però amb la sensació d'una feina ben feta. Feliç dia del patró a tots companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada