No obstant aquesta segona, per la seva
dificultat, em va deixar un bon record, va ser un tiro d'aquells que t'ajuden a
agafar confiança en tu mateix i, per tant, a fer-ho millor el pròxim cop, no sé
si per sort, per habilitat o per una barreja de les dos, la veritat és que n'he
fallat de molt més fàcils i propers. Ens vam col·locar a prop un de l'altre, jo
vigilava la part de baix del single i ell una llau que pujava per on podien escapar-se,
com de costum també teníem unes vistes privilegiades de la conca, molt a prop
del mirador de Montllobar, divisàvem tota la conca de Tremp.
Em van avisar que pujaven pel barranc del
costat, tenia un tiro molt llarg i evidentment, van sortir per on els esperava,
en pujaven dos, sense anar massa ràpid però sense parar-se en cap moment a uns
220 metres meu, sense pensar-m'ho dos vegades em vaig estirar al terra, vaig
posar al màxim d'augments el visor del meu rifle i vaig posar-li la creu al mig
al més gros, en prémer el gallet es va sentir un crit ben fort del porc, es va
asseure de cul a terra i va arrossegar-se 15 o 20 metres avall, just a dos o
tres metres d'on començava la part més bruta i dreta del barranc, l'havia
enganxat. Per evitar-li sofriment, i perquè no dir-ho, per evitar que es tirés
barranc avall, amb la consegüent dificultat per treure'l després, li'n vaig
deixar anar un altre i va caure estès al terra.
Com sempre, el soci i aquell dia un amic seu
que ens acompanyava em van ajudar a treure'l i quan van arribar els companys ja
gairebé el teníem a dalt, una estidareta més i érem al cotxe.
Va ser l'últim dia productiu d'aquesta
temporada, dic productiu en quant a caça pròpiament, en quant a paisatges,
caminades i companyerisme tots han valgut la pena, i sempre al costat del soci, que amb els seus
16 anys al inici de la temporada i 17 ara, s'ha aixecat gairebé tots els
diumenges del hivern per acompanyar-me i això no té preu, encara no ha tingut
recompensa però tot arriba, si sap perseverar i seguir lluitant pel que vol, no
hi ha cap dubte que arribarà.
Com dic, acaba una temporada i en comença una
altra, no de cabirol, ja que en aquest poble, al més pur estil medieval, "los ciervos son del rey" o de l'alcalde o senyor feudal de torn vaja... i per tant, o tens una
bona butxaca per comprar l'anella a l'ajuntament que se les ven desprès de
seguir-nos cobrant el mateix cada any que quan les podíem gaudir nosaltres, o,
si per contrapartida no t'ho pots permetre, et toca mirar-te'ls i si tens sort
i una bona càmera intentar fotografiar-los.
La temporada que comença és una bona temporada
de serveis, ja que a la primavera hi ha caliu i sempre hi han activitats, aquest
dissabte l'obrim amb Les Carenes i més endavant vindran Festa major de Lleida, Aplec
del Caragol, festes universitàries... i no parar ni un cap de setmana.
Per
altra banda ja m'ha arribat a les orelles que comença a sortir algun lluç perca
pel llac, personalment el prefereixo una mica més ple però ja no queda gaire
per gaudir amb jornades, espero que si no millors, al menys tant emocionants
com les de l'any passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada